T'estimo perque sí

T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.

Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la
follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.

Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.

Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.

Maria Mercè Marçal

Te quiero porque sí. Porque el cuerpo me lo pide.
Porque vienes de la ola sin orden ni concierto
porque la maleza del bosque te enrama la cabaña.
sin cerrojos ni barrotes, en verde desvarío.

Porque quiero. Porque me sorbe la raíz de la locura.
Porque es el amor, segado, que ha granado mi cama.
Porque albergo, aferrado, el jadeo del madero
que provoca el salitre y encrespa la bahía.

Porque soy extremadamente frágil para erigir barreras
a la marea viva que va y me niega a tientas.
Porque soy demasiado fuerte para doblegarme a un destino
que han firmado, sin mí, las hebras del estrago.

Porque el agua más profunda no quiere ni paz ni tregua
y proclama bien alto que soy de estirpe romera.

http://www.ciudaddemujeres.com/poemario/M/MarcalMaMerce.htm